Com el nostre estudi de branding va crear la identitat integral d’una ratafia com a side project (fins que va ser plagiada)

Aquest projecte no té un caràcter comercial.

Baku Creativitat
6 min readAug 31, 2020

La història de la concepció i el disseny de marca de Ratafia Tafanera.

Desde la nostra agència de branding sempre hem dut a terme side projects. D’entrada, per pur impuls creatiu i per diversió, quan certes idees guanyen tanta força que es converteixen en inevitables i no podem suportar no dur-les a terme. Però també, d’una forma més conscient i professional, per testejar-nos a nosaltres mateixos més enllà dels projectes dels nostres clients i fins i tot per establir col·laboracions i vincles amb professionals d’altres disciplines. Ben orientats, els side projects també ens permeten donar muscle al nostre portfoli i adreçar-nos eventualment cap a sectors i tipologíes de client diverses.

Aquest article presenta el making-of integral d’una marca de ratafia com a side project –concepte de marca, naming, identitat visual, packaging i storytelling –, fins que el projecte va esdevenir plagiat i la marca registrada legalment per “emprenedors” espontanis.

Ratafia

La ratafia, originària del Pallars (Catalunya), és un antic destil·lat que té com a base la maceració en aiguardent de nous verdes, herbes i altres plantes silvestres, fruits i flors, sovint amb propietats medicinals. N’hi ha que inclouen fins a 100 ingredients diferents, i es diu que la tradició és recollir-les la matinada del 24 de juny, revetlla de Sant Joan –també anomenada Nit de les Bruixes i Nit del Foc–, celebració del solstici d’estiu d’origen pagà.

Tot i que sovint s’ha elaborat de forma casolana (les receptes de la ratafia passen de generació en generació i són sovint inconcretes, donant lloc a formes molt diverses de preparar-la), també existeixen marques comercials de ratafia amb una llarga tradició com ara Russet, Bosch o Pujol.

Si bé s’ha consumit tradicionalment com a digestiu de sobretaula i pràcticament només a la Catalunya Nord, en els darrers anys estem assistint a un renaixement de la ratafia de la mà de multitud de joves productors, que l’estan posant de moda entre el públic jove reivindicant-la com una beguda identitària de Catalunya i cercant noves formes (passant de beure’s a temperatura ambient a veure’s freda), moments (passant del dia a la nit) i llocs de consum (passant de la taula a la barra de la discoteca).

Ratafia Tafanera. Brand concept i naming

El concepte de la marca s’arrela en les propietats medicinals que s’atribueixen històricament a la ratafia, i en els coneixements botànics de les herbes remeieres que la componen i que eren atribuïts a les bruixes.

Partint d’aquest concepte, el naming s’inspira en el personatge històric de Margarita Tafanera (Terrassa, Barcelona,1575–1619), que va ser acusada de bruixeria, torturada per La Inquisició Espanyola i finalment executada. La seva va ser una vida miserable, marcada per la pobresa i per diversos conflictes d’ordre públic, incloent passejar-se de nit per les teulades, qui sap ben bé per què. A l’espatlla hi duia –segons diuen– la prova inequívoca del senyal amb el qual el diable marcava algunes dones.

(Foto superior) La Serra de l’Obac –nom que prové d’“obaga”, aquella vessant de la muntanya més ombrívola, on no hi penetra el sol– és un escenari natural únic que limita amb la ciutat de Terrassa, on va viure Margarita Tafanera, i juga també un paper essencial en el storytelling de la marca. A més de la particularitat que el seu propi nom indica, amb formacions rocoses que generen grans extensions de bosc a l’ombra, La Serra de l’Obac es caracteritza per una diversitat botànica extraordinària, reunint en abundància plantes remeieres de tot tipus.

Identitat visual i packaging

L’etiqueta se soluciona amb un collage fotogràfic simètric, a partir d’elements d’inspiració botànica i naturalista amb una forta càrrega simbòlica –herbes medicinals, serps, corbs, insectes, etc.–, combinat amb tipografia i amb l’element identitari central: l’ull que mira a través del pany.

L’envàs de tipus mèdic i de format reduït recorda al d’un xarop, emfatitzant les propietats medicinals que s’atribueixen històricament a la ratafia. En el shooting de producte, l’envàs es presenta dintre d’un cistell de vímet, estri per la recol·lecció de plantes silvestres.

(Foto superior) L’ull de La Tafanera, que tot ho espia a través del pany, és l’element central del logotip. Com a símbol, l’ull té reminiscències de tradicions simbòliques i ocultistes –entre les més properes i evidents, l’ull trinitari cristià, o l’ull que tot ho veu de la maçoneria–, que ajuden a construir una estètica pròpia però inspirada i potenciada per la tradició simbòlica.

Storytelling

“S’explica que hi ha un bosc a la Serra de l’Obac extens i negre. Una immensitat d’esbarzers, alzines i pins que de tan fosc sembla més aviat una cova. –Saps on et dic? S’hi fan les millors herbes, les de la ratafia. Caminant per les vores dels camins, absents i amb el cervell girat, els joves que van a collir-les es posen a quatre potes com bestioles, mengen sotabosc i beuen aigua dels bassals. O pugen als arbres i es llencen al buit com ocells. De tan profund com és el bosc es diu que ningú no l’ha pogut creuar mai tot sòl i si t’hi perds només en pots sortir amb l’ajuda d’una bruixa. Només caldrà que hi facis un pacte. –Saps del que et parlo? –Crec que sí.”

Despleguen tot l’imaginari fantàstic propi de La Tafanera amb detalls sobre la vida i la història de Margarita Tafanera –lliurement adaptats–, les propietats de les plantes que s’utilitzen en l’elaboració de la ratafia i altres formes d’administrar-les, així com contes de petit format inspirats en els paratges naturals on es localitzen –entre d’altres–. L’ús del conte com a gènere narratiu ens facilita també la construcció d’un storytelling amb ressons mítics.

«A La Serra de l’Obac existeixen nombroses variants del conte del corb cec: a Coma d’En Vila un corb que es menjava les llavors d’un camp acabat de sembrar rebia un cop de mànec d’un masover, i la mala fortuna feia que quedés cec i morís de fam. L’home, que se’l va trobar l’endemà, el va penjar d’un arbre per alliçonar aus i altres bèsties. Poc després naixia la seva filla, cega. Tenia també un estrany plomatge, barrejat entre els cabells. No era ben bé un corb, però tampoc una nena. Quan la van penjar encara no sabia parlar, i amb prou feines grallava.». La transmutació màgica del cos –de joves a animals, de nena a corb, de dona a guineu, de bruixa a gat, etc.– és una constant del brand storytelling de La Tafanera.

El pacte, associat a un ritual de pas o iniciàtic, és un dels temes del shooting nocturn de La Tafanera. El pacte forma part també de la pròpia etimologia de la paraula “ratafia”; del llatí rata fiat, «sigui ratificat».

Tot el treball relacionat amb Ratafia Tafanera es va executar a la nostra agència entre els mesos de maig i octubre del 2019 (data en la qual apareix la primera publicació al nostre compte d’Instagram), i es van visibilitzar a internet per mitjà del nostre web (baku.cat), d’un web dedicat (tafanera.cat) i de l’esmentat compte d’Instagram. Entenem que és per un o varis d’aquests mitjans que el nostre treball va ser localitzat i plagiat pel que fa al naming (“Tafanera”) i al motiu de la identitat visual (l’ull de la Tafanera). L’”emprenedor” espontani va ser més ràpid que nosaltres a fer els passos administratius pel seu registre legal a la Oficina Española de Patentes y Marcas.

--

--